Els Gèneres literàris: Definició i utilitat didàctica.

Els gèneres literaris són cadascuna de les modalitats o classes en què es poden dividir un text literari depenent de la seva estructura i el seu tema. Tota obra es construeix sobre la base d’un codi del gènere, és a dir, un conjunt de constants semiòtiques i retòriques que comparteixen un conjunt de textos literaris i que el lector espera (Marchese i Forradellas, 1986). Si açò és així, un text que pertany a un determinat gènere deurà contenir normes i elements temàtics, formals, estructurals... que comuniquen al lector la forma en què ha de comprendre e interpretar el text (Stempel, 1988). Aquests models ocupen una posició inestable en el sistema de la literatura; és a dir, en una època determinada, un gènere pot estar marginat, però, en altre moment, obtenir una consideració social i literària.

La classificació en l'esquema general de textos de Literatura Infantil i Juvenil serà, per la seva neciesa, l'esquema general dels gèneres teòrics: narrativa, lírica, dramàtica i assagística. I aquest, com afirma Juan Cervera (1991: 64) ens ha de servir com a punt de partida mes que com meta, perquè si el públic al qual va destinat aquesta literatura és el xiquet, és amb aquest esquema amb el qual s'ha d'encarar els gèneres literaris per què els xiquets ho entenen bé, però tenint en compte que hi ha molts criteris i formes de classificar un text (Del Amo, 2003).

El gènere narratiu és una expressió literària que es caracteritza perquè es relaten històries imaginàries o fictícies (successos o esdeveniments) que constitueixen una història referent als sentiments de l’autor. Encara que siga imaginària, la història literària expressa els seus models del món real. Aquesta relació entre imaginació i experiència, entre fantasia i vida és el que li dóna un valor especial a la lectura, en la formació espiritual de la persona. El narrador és la persona que presenta la narració; ell és l’encarregat de donar a conèixer al lector el món imaginari, el qual, està format per persones que realitzen accions dins d’un espai determinat i que succeeixen dins d’uns límits temporals precisos. Un exemple d’un text que pertany a aquest gènere seria la Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda perquè és una novel·la que conta una història real narrada per Natalia, la protagonista, i a més, la història té una sèrie de personatges que participen. La utilitat didàctica que té aquest gènere en primària és que mitjançant la lectura de textos narratius, els alumnes milloren la seva comprensió lectora i desenvolupen la capacitat simbòlica, ja que la lectura d’aquests textos reals i imaginaris permeten a l’alumne realitzar representacions mentals del que està llegint, imaginar i fantasiejar i aprendre conceptes nous, a més de desenvolupar altres habilitats importants per a la vida quotidiana. Un exemple d’activitat podria ser donar un llibre als xiquets perquè ho llegiren i quan ja ho hagen llegit, demanar-los que escriuen un final alternatiu.

El gènere líric expressa els sentiments, imaginacions i pensaments de l’autor; és la manifestació del seu món intern. Aquest gènere tracta de presentar en un espai molt limitat la impressió d'un instant, l’emoció d’un moment, plasmat de forma breu però unida, coherent i concisa. Un exemple d’un text que pertany a aquest gènere seria el poema Desolació de Joan Alcover, ja que expressa els seus sentiments de forma coherent i concisa, dient que està fent-se vell, mitjançant la comparació amb un arbre, en un espai curt de quatre estrofes. La utilitat didàctica que pot tindre aquests tipus de textos en l’educació primària és que els alumnes es sensibilitzen amb els diferents sentiments que pot sentir una persona i siguen capaços també de conèixer que sentiments tenen ells cap a diferents experiències o temes. A més de potenciar la capacitat de la imaginació que és molt important en aquesta etapa de desenvolupament del xiquet.

El gènere dramàtic és aquell en què es posa en mans d’altres persones un conjunt de fets, reals o ficticis, per a poder ser representats davant d’un públic. Aquest gènere és diu mixt perquè s’integra l’escriptura per part de l’autor i la representació, per part dels actors. Un exemple d’un text que pertany a aquest gènere seria l’obra Hamlet de Shakespeare, ja que és un text escrit per un autor que està separat per diferents escenes que són representades pels actors. La utilitat didàctica d’aquests textos en l’educació primària pot ajudar al fet que els alumnes desenvolupen tant la competència lectora com la competència oral, ja que mitjançant una activitat poden confeccionar ells una obra de teatre i després representar-la. A més, el treball amb aquests tipus de textos pot donar lloc a un aprenentatge més autònom, creatiu i interpersonal.  

L’assaig en el seu significat més ample equival a tractar alguna cosa, provar-la o esforçar-se a fer-la. En literatura és un escrit en prosa, generalment breu, que exposa sense rigor sistemàtic, però amb emoció, una interpretació personal sobre qualsevol tema, siga filosòfic, religiós, històric, literari, etc., sense seguir una ordre rigorosa com el tractat doctrinal, ni pretendre esgotar la matèria. Un exemple d’un text que pertany a aquest gènere seria Les xifres de la delinqüència de Joan Fuster, ja que és un text escrit en prosa que exposa Joan Fuster amb emoció la seva interpretació personal sobre el tema de la delinqüència. La utilitat didàctica que pot tindre el treball amb aquests tipus de textos en l’educació primària és que els alumnes desenvolupen una mirada crítica en temes que siguen del seu interès o que han de vore amb la seva realitat del dia a dia. Una activitat que podrien fer és seleccionar un tema i donar la seva opinió escrivint un text assagístic. A més, aquests tipus de textos facilita reconèixer relacions entre causes i conseqüències, ja que l’opinió va arrelada a aquesta relació.

Els gèneres, generalment, en l’educació primària són els protagonistes de l’educació literària. La programació de l’educació literària en aquesta etapa està programada de forma que dóna més importància a la classificació de textos literaris per gèneres que per altres formes de classificació. A causa de la nostra experiència literària en l’escola no partim de zero, és a dir, que en veure un text abans de llegir-ho ja estem realitzant hipòtesis del seu significat basant-nos en uns criteris establerts per com ens han educat en l’educació literària (Del Amo, 2003). Però també hi ha altres formes de classificar els textos, en primer lloc, podem classificar els textos basant-nos en els criteris de la seva funció depenent de quina siga la finalitat del text. En segon lloc, també podem classificar els textos basant-nos en el criteri de forma, ja que depenent de què forma estiga composta el text serà un tipus de text o un altre. En tercer lloc, podem classificar els textos segons el registre en què estiga escrit, ja que no tots els textos estan escrits amb el mateix registre del llenguatge.

Per a concloure, els gèneres literaris podem dir que és una metodologia amb la qual es poden classificar els textos literaris, però que no és l’única i per això és important donar importància a altres criteris per a classificar en literatura.