3a Setmana d'Activitats Complementàries

Gimcana Poètica

L’activitat de la Gimcana Poetica en la que vaig participar la setmana d’activitats complementàries tractava sobre quatre proves relacionades amb la poesia que tenia que fer jo junt al meu equip al voltant de la facultat. A la fi de cada prova, la mestra ens donava un tros d’un trencaclosques que era d’un poema, per aconseguir tots els troços teniem que superar totes les proves. Les diferents proves que vaig fer amb el meu equip hem van parèixer molt utils ja que a cada prova estavem treballant l’educació literària dins del marc de la poesia i a més eren nosaltres els principals actors del aprenentatge, com a la primera prova que teniem que pensar en paraules que rimaren i a més inventar nosaltres un poema o també en altra activitat que teniem que detectar que sentiment expressava un poema i fer un video simbolitzant amb gestos o moviments aquest sentiment. Aquestes activitats ens feiem reflexionar sobre diferents aspects que tenen a veure amb la poesia i per tant, amb l’educació literaria.

El plantejament d’aquesta activitat pense que és per a tenir en conte per al meu futur com a mestre, ja que una activitat a l'aire libre i preparada com a un joc pot ser mes atractiva per als alumnes i pot ser una forma de fer divertida la literatura. A més, crec que és beneficiós que els alumnes participen tan activament en aquest tipus d'activitats i donarli’s una certa llibertat a l’hora de fer l’activitat per a ensenyarli'ls que encara que ells poden llegir literatura, també poden fer-la.

En conclusió, aquesta activitat hem va fer reflexionar sobre com podria en un futur ensenyar literatura als meu alumnes. Quan feia l’activitat hem vaig donar compte de que aquesta activitat literaria no tenia res a vore amb les activitats sobre literatura que jo feia al col·legi. En aquesta activitat jo era el que feia literatura i a més hem divertia fent-la ja que tenia un grup de companys amb els que ens organitzaven per a fer fer les coses, decidiem la gran part dels materials amb els que treballaven i a més no havien llibres. Pense que una activitat així pot fer aflorar l’esperit literari d’un alumne mes que donarli un llibre i que lliga autors literaris que li imposse jo a classe.

Cita literatura

LA LITERATURA ES SIEMPRE UNA EXPEDICIÓN A LA VERDAD.

Franz Kafka.

Autobiografia literària

El primer contacte que vaig tindre amb la literatura va ser de molt menudet, justament quan estava en infantil. La mestra que jo tenia ens llegia contes que m’agradaven molt i a vegades feia representacions dels contes amb gestos.

A primària, ens feien llegir molts llibres i a mi la veritat es que no m’agradava llegir i menys si m’obligaven. Jo llegia els llibres no per a disfrutar de la lectura, sinó per a llegir lo just i necessari per a poder fer el resum i entregar-lo a la professora. Però tinc un record molt bonic respecte a la literatura al col·legi de primària. La meua mestra feia a classe un concurs de lectura en el que ella ficava una classificació a la pissarra i els alumnes avançaven postos quant mes llibres llegirem i resums entregàrem.  Doncs jo vaig fer un resum d’un llibre que la professora hem va felicitar perquè estava molt be redactat, amb açò, hem vaig sentir molt content.  Per altra banda, recorde que quan tenia uns 9 anys, un nadal hem van regalar els meus pares una col·lecció de còmics de “El detective Conan”. Aquesta col·lecció hem va agradar molt i jo crec que va ser el primer moment que vaig a començar a llegir per gust i no per obligació. Aquestes històries d’un detectiu hem traslladaven a altre món on jo m’he creia que era el propi detectiu i açò feia que jo gaudira molt de la lectura. També recorde que la meua tia hem va regalar un teatre de titelles al meu germà i a mi. En aquestes titelles jugaven molt, perquè quan venia mi tia amb els meus cosins, jugàvem molt formant nosaltres personatges amb les titelles i amb açò creaven una història per a desprès representar-la als nostres pares, era molt divertit.

A l’ESO seguia sense persuadir-me molt la lectura però al col·legi continuaven enviant-me llibres que tenia que llegir a casa i desprès entregar-li al professor un resum. En aquesta etapa la majoria de vegades llegia resums del racó del vago i així feia el resum i l’entregava directament, continuava sense motivar-me la lectura. La veritat es que havia llibres que començava a llegir i que m’agradaven però sempre hi havia altra cosa que preferia fer abans que llegir, jo pense que també influïa el tindre que llegir un llibre fins a un dia establert per el professor i no fins a que jo l’acabara al meu ritme. Per altra banda, a casa no llegia ningun llibre però si que llegia còmics com els de “Mortadelo y filemon” que eren molt divertits i entretinguts.

En batxillerat vaig tindre un apropament amb la literatura perquè en la assignatura de castellà vam preparar una representació a l’institut de l’obra “Tres sombreros de copa”. Aquesta experiència va ser molt enriquidora perquè vaig tindre que preparar-me el paper d’un personatge del llibre i amb açò hem vaig tenir que saber be de que anava tot el llibre i conèixer be a aquest personatge per a poder representar-lo be. Hem va agradar molt perquè era una activitat diferent que fèiem a classe i molt divertida.

Al començament de la universitat jo continuava sense comprar o simplement llegir un llibre sense que m’obligaren. Però el meu pare un dia hem va parlar sobre un escriptor que l’agradava molt les coses que deia a un llibre en concret. Amb el que hem va contar el meu pare hem va convèncer i vaig comprar el llibre. El llibre es deia “El hombre en busca de sentido” de Viktor Frankl i vaig començar a llegir-lo en els viatges que feia de metro de Valencia a Moncada on viu la meua novia. Vaig tardar uns dos mesos en llegir aquest llibre però hem va agradar molt, de fet hi havia vegades que no volia que aplegara molt prompte la parada de metro de Moncada i tindre que deixar de llegir.

També l’any passat ens van enviar dos llibres sobre educació a l’assignatura de estructura social. Un dels dos llibres hem va agradar molt, es deia “Por i gosadia” i ja no hem va agradar perquè era divertit o entretingut com quan era menut amb els còmics, sinó que m’agradava perquè el que llegia hem feia fer-me moltes preguntes sobre la meua professió i conèixer com esta l’educació.

Actualment continue sense llegir freqüentment, com sempre, però des de que vaig començar la universitat tinc mes curiositat per els llibres, perquè pense que poden ser molt enriquidors i a més és important que un mestre lliga, però no acabe de dedicar un poquet de temps al dia a la lectura. La veritat és que hem done compte de que la literatura ara mateix no la veig com que pot ser una activitat d’entreteniment per a mi, però si que comence a vore-la com una ferramenta a utilitzar per a conèixer noves coses que m’interessen.