Altres gèneres.

El gènere que vaig a treballar és l’àlbum il·lustrat que es troba dins del marc dels gèneres que han incorporat progressivament la il·lustració i li han donat importància fins al punt de basar-se en la imatge. Amb aquest gènere faig una proposta didàctica dirigida al segon cicle de primària, tant per al curs de tercer com per al de quart, i aquesta proposta tindrà una duració de tres setmanes.

Hi ha dues portes d'accés infantil a l’univers literari i a l’àmbit de l’art: la primera és la veu de l’adult, que transmet als més menuts la calor i la fascinació dels relats; la segona és la imatge, un estímul directe i impactant que els situa de ple en un valuós context de formes, colors i sensacions estètiques. En la segona porta és on resideix el principal valor del llibre il·lustrat: en el paper d'iniciació, d'entrada al món simbòlic de l’art, al plaer de contemplar, imaginar i sentir.

El màxim exponent d’aquest nou llenguatge és l’àlbum il·lustrat, un tipus de llibre en el qual el text i il·lustracions es complementen per a compondre un relat integral, amb una fort preponderància gràfica que, mitjançant la lectura visual, incita al lector a una interpretació narrativa que va més enllà de les paraules. La clau del gènere està juntament en aquesta relació entre tots dos llenguatges, una connexió que pot adoptar diferents trets segons la intencionalitat dels autors. Així, a través de la discrepància entre textos e imatges sorgeix la ironia, quan la il·lustració ens remet a altres contextos artístics o literaris es produeix la intertextualitat i en incloure determinats detalls en la il·lustració, es poden emmarcar la història en unes coordenades espaitemps concretes (Arellano, 2008).

Aquest nou gènere es pot relacionar amb l’educació literària, ja que té una gran capacitat expressiva que permet afrontar tot tipus de temàtiques per als més diversos lectors, açò ho fa possible la dimensió simbòlica d’aquests relats. A més, la força comunicativa que imprimeix aquesta combinació de text-il·lustració afavoreix el desenvolupament de diferents nivells narratius, tant d'un mode èxplicit com implícit. Els àlbums il·lustrats són un àmbit de molta riquesa creativa, el medi experimental per excel·lència de la literatura infantil (Arellano, 2008). Per altra banda, l’anàlisi temàtica dels títols publicats recentment ens dóna a conèixer un material que es pot fer servir per a incidir en el desenvolupament emocional dels alumnes i per a la resolució dels conflictes propis de les seves vivències. D’aquesta manera, es presenta l’àlbum il·lustrat com una eina educativa sintètica que comparteix moltes de les aportacions que diverses disciplines del coneixement, com la literatura, han fet sobre la importància de la literatura infantil en el desenvolupament individual del lector novell (Olivé, 2011).

En la meva proposta didàctica de l’àlbum il·lustrat, els aspectes que vull treballar d’aquest gènere són els següents:

- Desenvolupament de la comprensió lectora i visual.

- Desenvolupament de la creativitat i potenciació de la imaginació.

- Desenvolupament de la competència oral i del relat integral.

- Desenvolupament emocional i resolució dels conflictes propis de les seves vivències.

Un exemple de llibre il·lustrat amb el qual es podrien treballar aquests aspectes d’aquest gènere seria “La nena que odiava els llibres” de Manjusha Pawagi i il·lustrat per Leanne Franson. Aquest llibre pertany al gènere d'àlbum il·lustrat perquè predomina en ell la il·lustració enfront de la narració, ja que té moltes imatges que complementen la narració del llibre. A més, és un llibre apropiat per als destinataris de la meva proposta didàctica perquè està recomanat per a xiquets i xiquetes a partir dels 7 anys i també compleix amb els aspectes que jo vull treballar, perquè el llibre a més de reforçar la comprensió lectora i visual, també tracta el tema de la lectura de forma molt creativa i que incita a la imaginació.

Respecte a la seqüenciació de les activitats de la meva proposta didàctica, he decidit que la primera activitat tinga una duració de cinc dies i cada dia es treballe mitja hora en ella. I la segona i tercera activitat tinguen una duració de cinc dies i cada dia es treballe una hora.

Activitat 1: Faré una selecció d'àlbums il·lustrats amb temes de conflictes propis que poden tenir els alumnes de la meva classe, com el que he nomenat en el meu exemple. En primer lloc, els explicaré que és un àlbum il·lustrat i després hauran de fer una lectura silenciosa del llibre, compartint-los amb la resta dels companys quan acaben el primer que els he donat. Aquesta activitat la faig amb la intenció que coneixen que és un àlbum il·lustrat i que llegint i visualitzant les imatges milloren la seva competència lectora i visual.

Activitat 2: Donaré a cada alumne un paper on haja escrit una emoció o un tema que té a veure amb un conflicte de la seva vivència. Ells hauran de fer un relat curt i diferents dibuixos que representen eixe relat. La intenció d’aquesta activitat és que desenvolupen la seva creativitat i imaginació en fer un relat i les imatges d’aquest, ells mateixos. A més, aquesta activitat també ajudarà a què siguen capaços de mostrar emocions o conflictes que es donen en la seva vida.

Activitat 3: Els alumnes hauran d'exposar el seu xicotet llibre a tota la classe de forma que conten el seu relat mentre que mostren les imatges d’aquest. Aquesta activitat té la intenció que els alumnes desenvolupen una bona competència oral i també siguen capaços d'integrar els dibuixos que han fet amb el relat que han escrit.

Els Gèneres literàris: Definició i utilitat didàctica.

Els gèneres literaris són cadascuna de les modalitats o classes en què es poden dividir un text literari depenent de la seva estructura i el seu tema. Tota obra es construeix sobre la base d’un codi del gènere, és a dir, un conjunt de constants semiòtiques i retòriques que comparteixen un conjunt de textos literaris i que el lector espera (Marchese i Forradellas, 1986). Si açò és així, un text que pertany a un determinat gènere deurà contenir normes i elements temàtics, formals, estructurals... que comuniquen al lector la forma en què ha de comprendre e interpretar el text (Stempel, 1988). Aquests models ocupen una posició inestable en el sistema de la literatura; és a dir, en una època determinada, un gènere pot estar marginat, però, en altre moment, obtenir una consideració social i literària.

La classificació en l'esquema general de textos de Literatura Infantil i Juvenil serà, per la seva neciesa, l'esquema general dels gèneres teòrics: narrativa, lírica, dramàtica i assagística. I aquest, com afirma Juan Cervera (1991: 64) ens ha de servir com a punt de partida mes que com meta, perquè si el públic al qual va destinat aquesta literatura és el xiquet, és amb aquest esquema amb el qual s'ha d'encarar els gèneres literaris per què els xiquets ho entenen bé, però tenint en compte que hi ha molts criteris i formes de classificar un text (Del Amo, 2003).

El gènere narratiu és una expressió literària que es caracteritza perquè es relaten històries imaginàries o fictícies (successos o esdeveniments) que constitueixen una història referent als sentiments de l’autor. Encara que siga imaginària, la història literària expressa els seus models del món real. Aquesta relació entre imaginació i experiència, entre fantasia i vida és el que li dóna un valor especial a la lectura, en la formació espiritual de la persona. El narrador és la persona que presenta la narració; ell és l’encarregat de donar a conèixer al lector el món imaginari, el qual, està format per persones que realitzen accions dins d’un espai determinat i que succeeixen dins d’uns límits temporals precisos. Un exemple d’un text que pertany a aquest gènere seria la Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda perquè és una novel·la que conta una història real narrada per Natalia, la protagonista, i a més, la història té una sèrie de personatges que participen. La utilitat didàctica que té aquest gènere en primària és que mitjançant la lectura de textos narratius, els alumnes milloren la seva comprensió lectora i desenvolupen la capacitat simbòlica, ja que la lectura d’aquests textos reals i imaginaris permeten a l’alumne realitzar representacions mentals del que està llegint, imaginar i fantasiejar i aprendre conceptes nous, a més de desenvolupar altres habilitats importants per a la vida quotidiana. Un exemple d’activitat podria ser donar un llibre als xiquets perquè ho llegiren i quan ja ho hagen llegit, demanar-los que escriuen un final alternatiu.

El gènere líric expressa els sentiments, imaginacions i pensaments de l’autor; és la manifestació del seu món intern. Aquest gènere tracta de presentar en un espai molt limitat la impressió d'un instant, l’emoció d’un moment, plasmat de forma breu però unida, coherent i concisa. Un exemple d’un text que pertany a aquest gènere seria el poema Desolació de Joan Alcover, ja que expressa els seus sentiments de forma coherent i concisa, dient que està fent-se vell, mitjançant la comparació amb un arbre, en un espai curt de quatre estrofes. La utilitat didàctica que pot tindre aquests tipus de textos en l’educació primària és que els alumnes es sensibilitzen amb els diferents sentiments que pot sentir una persona i siguen capaços també de conèixer que sentiments tenen ells cap a diferents experiències o temes. A més de potenciar la capacitat de la imaginació que és molt important en aquesta etapa de desenvolupament del xiquet.

El gènere dramàtic és aquell en què es posa en mans d’altres persones un conjunt de fets, reals o ficticis, per a poder ser representats davant d’un públic. Aquest gènere és diu mixt perquè s’integra l’escriptura per part de l’autor i la representació, per part dels actors. Un exemple d’un text que pertany a aquest gènere seria l’obra Hamlet de Shakespeare, ja que és un text escrit per un autor que està separat per diferents escenes que són representades pels actors. La utilitat didàctica d’aquests textos en l’educació primària pot ajudar al fet que els alumnes desenvolupen tant la competència lectora com la competència oral, ja que mitjançant una activitat poden confeccionar ells una obra de teatre i després representar-la. A més, el treball amb aquests tipus de textos pot donar lloc a un aprenentatge més autònom, creatiu i interpersonal.  

L’assaig en el seu significat més ample equival a tractar alguna cosa, provar-la o esforçar-se a fer-la. En literatura és un escrit en prosa, generalment breu, que exposa sense rigor sistemàtic, però amb emoció, una interpretació personal sobre qualsevol tema, siga filosòfic, religiós, històric, literari, etc., sense seguir una ordre rigorosa com el tractat doctrinal, ni pretendre esgotar la matèria. Un exemple d’un text que pertany a aquest gènere seria Les xifres de la delinqüència de Joan Fuster, ja que és un text escrit en prosa que exposa Joan Fuster amb emoció la seva interpretació personal sobre el tema de la delinqüència. La utilitat didàctica que pot tindre el treball amb aquests tipus de textos en l’educació primària és que els alumnes desenvolupen una mirada crítica en temes que siguen del seu interès o que han de vore amb la seva realitat del dia a dia. Una activitat que podrien fer és seleccionar un tema i donar la seva opinió escrivint un text assagístic. A més, aquests tipus de textos facilita reconèixer relacions entre causes i conseqüències, ja que l’opinió va arrelada a aquesta relació.

Els gèneres, generalment, en l’educació primària són els protagonistes de l’educació literària. La programació de l’educació literària en aquesta etapa està programada de forma que dóna més importància a la classificació de textos literaris per gèneres que per altres formes de classificació. A causa de la nostra experiència literària en l’escola no partim de zero, és a dir, que en veure un text abans de llegir-ho ja estem realitzant hipòtesis del seu significat basant-nos en uns criteris establerts per com ens han educat en l’educació literària (Del Amo, 2003). Però també hi ha altres formes de classificar els textos, en primer lloc, podem classificar els textos basant-nos en els criteris de la seva funció depenent de quina siga la finalitat del text. En segon lloc, també podem classificar els textos basant-nos en el criteri de forma, ja que depenent de què forma estiga composta el text serà un tipus de text o un altre. En tercer lloc, podem classificar els textos segons el registre en què estiga escrit, ja que no tots els textos estan escrits amb el mateix registre del llenguatge.

Per a concloure, els gèneres literaris podem dir que és una metodologia amb la qual es poden classificar els textos literaris, però que no és l’única i per això és important donar importància a altres criteris per a classificar en literatura. 

Recomació de la lectura "El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola", Enric Lluch.

Activitat individual de poesia

Construïu un quartet i una quarteta. Els versos d’art major (del quartet) han de tenir cesura i dos hemistiquis (4+6) formats de dos iàmbics i dos anapests. Intenteu que tinguen rima (consonant o assonant). Les dues estrofes poden formar part d’un sol poema, o ser dos poemes diferents, a criteri vostre. El tema de les composicions ha de ser la pluja.

Quartet:

La frescor fa dels núvols esponja                A (anapest)

El pes del cel que fa plorar de nit               B (iàmbic)

El colp de llamps que dona fort un crit       B  (iàmbic)

A la porta ja crida la pluja.                         A (anapest)

Quarteta:

Les llàgrimes a la terra                              A

La vida donen quan xoquen                      B

Totes les tristeses trenquen                       B

Fan que l’alegria corra.                             A